2.0 y la nueva política

- El 2.0 forma parte ya de la nueva política.

El 2.0 es más que el conjunto de redes sociales , es más que el "de abajo arriba", es más que la transparencia , y la posibilidad de crítica directa y abierta. El 2.0, de hecho se está conviertiendo en una nueva forma de pensar y hacer política. Sígase la campaña USA.

-La perplejidad de la vieja escuela.

Los de la vieja escuela, entre los cuales en parte ya me encuentro, aprendimos teoría política en los libros y práctica política en el instituto, en el barrio o el facultad. El 2.0 ha cambiado esa lógica, teoría y praxis se dan a la vez, en el mismo ámbito, interancúa, fluctúa, se transforma fruto del ese nuevo sujeto colectivo (este sí lo es) que es la comunidad de la red.

- Qué hacer?... ya es tarde.

Cuando alguien con ideas, valores y ganas de proponer y/o actuar se pregunta que hacer cuando el entorno de acción política cambia tan rápidamente, y sobre todo cuándo piensa en cómo hacerlo, seguramente ya es tarde. Una de las virtualidades de este ámbito es que hablar/escribir/postear/twitear... es actuar, como afirmó el filósofo Witgenstein (y aquí se me ve la vieja escuela) las palabras son hechos.

Una compañera me ha hecho esta misma pregunta, qué hacer?, y sólo he alcanzado a decrile "sólo hazlo"...no es una respuesta original pero en esto entras entrando. No hay otra.

Estas reflexiones dedicadas a algunos compañeros y compañeras surgidas después de una interesente y brillante intervención de Jose Antonio Donaire y Toni Guiérrez (qué lujo!) en una jornada parlamentaria esta mañana.

Me comprometo a hacerlo, cómo? haciéndolo...

Habrá más.

Els salaris no han de pagar la crisi

Les diferències salarials i la precariat són , malauradament, un fet creixent a Europa. Aquesta és una de les principals conclusions de l'Anuari sòciolaboral 2007 de la UGT de Catalunya, que vam presentar ahir i del qual podeu veure la informació publicada al El Pais d'avui. El creixement real dels salaris en els últims anys ha estat gairebé inexistent. En gairebé tots els països amb rendes elevades, la part salarial en el producte interior brut ha disminuït. En determinats casos, també han de fer front a una disminució dels ingressos reals i del poder adquisitiu en termes absoluts.

Mentrestant, es produeix un augment vertiginós del salari dels executius; els vint consellers delegats de grups europeus millor pagats guanyen una mitjana de 8.500.000 euros per any, que equival a tres-centes vegades més del que guanya un treballador mitjà a Europa. Les diferències entre els rics i els pobres són cada cop majors dins dels països, però també la diferència salarial entre homes i el de les dones, malgrat la legislació sobre la igualtat salarial, amb una diferència salarial mitjana de com a mínim un 15%.

Jean-Claude Juncker, primer ministre de Luxemburg ha afirmat “No ens hauria de sorprendre que els empleats europeus ja no entenguin una Europa en què alguns guanyen una fortuna sense treballar per obtenir-la i d’altres han de resignar-se a acceptar el foment de la moderació salarial. Si se segueixen aplicant les polítiques actuals que amplien la diferència entre els que treballen i els que diuen que donen treball, aleshores anem de dret cap al desastre. Hem de reflexionar sobre una manera moderna de permetre que el major nombre possible de gent gaudeixi dels fruits del creixement” . No cal que afegeixi res més.

La vella Norma

La Norma s'ha fet vella. Recordeu aquella joveneta que a principis dels 80 convidava a tots els catalans i catalanes a usar i usar "normativament" la seva llengua pròpia? Molts la recordem amb simpatia pel que representava d’esforç de millorar l’ús social d’una llengua, la nostra, que fins aquell moment era quasi estrictament d’ús personal i familiar.
Malauradament aquella bella Norma definitivament, s'ha fet vella i no només pel pas del temps. S'ha tornat als ulls de molts com una vella senyoreta Rotenmayer (coetània de la Norma), que reprèn enlloc d'estimular, que castiga enlloc de premiar, que ha substituït el seu somriure simpàtic per un rictus estricte...sancionador.
Així es com veig com estan evolucionant les coses en relació a la nostra llengua, així es com percebo la pèrdua de valors entorn del seu ús , i com s'ha anat envoltant d'una cuirassa rígida de normes, sancions, quotes i nivells A,B i C.
Aquesta càrrega simbòlica, de valors , és imprescindible per mantenir amb bona salut una llengua minoritària, que ha de resistir la pressió de les grans llengües i que malauradament no és "necessària" per viure i treballar a Catalunya, sinó és als entorns de "l'oficialitat" en forma d'administracions, mitjans públics i ara les universitats.
Els valors inherents a la llengua catalana, producte de la transició democràtica i de la voluntat d’un poble, de llibertat, d'identitat reconquerida, i fins i tot de la modernitat i del progrés personal i col·lectiu, es van perdent, cada dia una mica més. A curt termini pot ser no baixarà substancialment el seu ús social, ni el seu consum “comercial “ però sí la intensitat de les seves adhesions, d'aquella il·lusió per aprendre una llengua que t'ha de permetre formar part d'una comunitat.
És per això que em qüestiono l’ utilitat pràctica de que calgui el nivell C de català per exercir la docència universitària a Catalunya. Que ningú no s'enganyi, les llengües franques del món acadèmic a nivell mundial són ben poques i una d'elles la coneixem prou be. Realment l'objectiu que s'aconseguirà és augmentar l'ús del català a les aules de les facultats? que tingui més prestigi? és una mesura que del punt de vista pràctic garanteix els "drets lingüístics"? que perdrem com a país i com a sistema universitari català amb tot plegat?
Com publica avui mateix el sociòleg Cardús a l'AVUI, el "el nacionalisme català, s’ha tornat carregós i, sovint, antipàtic", tot contraposant-lo amb el nacionalisme espanyol més "seductor" i normalitzat. Estic d'acord amb el diagnòstic, tot i que és parcial; entre els dos nacionalismes propis d'una "minoria hiperpolitzada" estem la majoria, que veiem com fan que el català perdi capacitat d'atracció com a símbol de convivència, modernitat i cultura, tot enfrontant una Catalunya irreal amb una Espanya fantasmagòrica, una Catalunya imaginària amb una Espanya del passat. O és que no els fa pensar que alguna cosa ha canviat en aquest país quan la selecció espanyola ara es diu "La Roja"?
Bromes a part, no es pot pretendre potenciar una llengua a només a cops de decret, sancions, proves de nivell i manifestos. De fet aconseguiran el contrari.

Un incert 1er de maig

La incertesa sobre l'evolució de l'economia marcarà sens dubte aquest primer de maig. L'evolució del cost de la vida, de les dades de l'atur, del preu de les hipoteques o de la caiguda del preu de l'habitatge, són ja els temes de conversa més recurrents als mitjans de comunicació i al carrer. Veurem quin és l'abast real del canvi de cicle, i si aquest només serà especialment perjudicial pel sector de la construcció o "s'encomanarà" a la resta de sectors productius. Fins ara tot són hipòtesis i conjectures, tot i que la baixada en el consum que avui es publica diversos diaris és una mostra de que la desconfiança s'estén.
El que sí es real, i això en economia sembla tenir la seva importància, és el joc de les percepcions; que la vida està més cara, que costa arribar a final de mes i que el futur immediat és incert. Les decisions de fer compres importants es retarden, cada cop més s'opta pel lloguer de pisos enlloc de la compra i la gent s'ho pensa dues vegades abans de planejar unes vacances, especialment si s'ha d’omplir el dipòsit del cotxe.
Aquestes reflexions tan mundanes les faig pensant en aquest Primer de Maig, probablement el primer en molt temps que es fa en una conjuntura com l'actual. Haurem d'estar atents al comportament i les decisions que prenen en les properes setmanes els governs, les patronals i els sindicats. Tanmateix sembla evident que des de l'esquerra i les organitzacions sindicals el compromís ha de ser de no fer recaure el cost de l'ajust sobre els de sempre; assalariats (especialment de rendes baixes i alta precarietat), pensionistes, joves mil·leuristes o persones en risc d'exclusió.
Crec que tant en el manifest d' UGT i CCOO de Catalunya, com en el manifest del PSC aquest neguit queda ben recollit. Les seves decisions futures hauran de reflectir amb intel·ligència i sensibilitat els anhels de la gent que més necessita que sindicats i administracions vetllin perquè l'ajust sigui just. No els decebem.

2007

Una lesbiana a Hollywood

Continua sent motiu d'alegria que algú pugui dir-li i mostrar-se al món tal com és i com sent. És el que ha fet l'actriu Jodie Foster, una lesbiana de Hollywood, després de 15 anys de convivència i dos fills. Tot i que vist des de casa nostra, un país que comença a ser "normal" en aquesta matèria, un sent en llegir la notícia una barreja d'orgull, tendresa i ... compassió per haver-ho d'haver de fet quasi forçada per la pressió externa (només cal veure la portada de la revista OUT), i en un país encara tant contradictori.

Clarice, ¿han dejado de balar ya los corderos?Los corderos se habrán callado de momento, pero usted, se juzga a sí misma con la piedad de la balanza del Averno, y tendrá que ganarse una y otra vez ese bendito silencio. Porque a usted lo que la impulsa es el compromiso, fijarse un objetivo, y el compromiso no cesa, nunca.No tengo intención de ir a visitarla, Clarice,el mundo es mucho más interesante si usted está en él.

El silencio de los corderos

Trailer de "La extraña que hay en tí"

Jordi Serrano, nou rector de la UPEC

NOTA DE PREMSA

Vicenç Navarro, que continuarà estretament vinculat al projecte, proposa Jordi Serrano com a nou rector per a una etapa de consolidació del projecte.

Els òrgans directius de la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya han acceptat la proposta de relleu que ha fet el Rector sortint, després d’agrair-li la seva tasca i dedicació i valorar molt positivament l'experiència d'aquests tres anys.
"Quan en Vicenç Navarro va comunicar-nos la seva decisió de deixar el Rectorat li vam posar dues condicions: la primera és que seguís estretament lligat al projecte, al que encara pensem que té molt a aportar, i la segona que proposés algú que assumís les responsabilitats que deixava vacants"- comenta Judith Calabria, membre de la Junta Directiva.

El nou Rector de la UPEC és en Jordi Serrano, Director de la Fundació Ferrer i Guàrdia des de l’any 1987 i de la revista lliurepensadora Espai de Llibertat. "Conec bé en Jordi, que va ser una de les persones que va venir a veure'm per a dirigir aquest projecte i m'alegra constatar que té el suport de totes les forces progressistes"- va dir en Navarro al final de la presentació

"Considero que hem complert el compromís que ens varem imposar quan varem implicar-nos a fons en la creació d'un espai de trobada i debat de les forces d'esquerres, sindicats i moviments socials progressistes per construir una cultura alternativa a la nacionalista conservadora. A pesar de l’hostilitat cap a aquest projecte per part de les dretes, aquest espai avui existeix i es diu UPEC."-va comentar Vicenç Navarro.

Al seu torn Jordi Serrano va declarar: "Agraeixo la confiança de Vicenç Navarro i anuncio que seré un rector continuista. La meva intenció és crear una cultura política d’esquerres plural, que tingui com a punt de referència l’ètica civil republicana darrera frontera dels valors dels lluitadors per la llibertat i l’emancipació social”.