I la vida continua...
Estic contenta, perquè ahir no vaig plorar malgrat que les emocions provocades per la renúncia ho van posar difícil.
Gràcies Sr. Alcalde.
Formalitzo davant el plenari municipal la meva renúncia a l’acta de regidora.
Tenia 16 anys, any 1999. Vaig entrar per primera vegada a l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Vestia l’uniforme del col·legi “El Pinar” i em disposava a sol·licitar una entrevista amb Lluis Recoder. La seva secretària em va atendre molt amablement... recordo la pregunta: "Bon dia, ets la filla de l’Alcalde?"
Seguidament, em van comunicar que m’atendria la Regidora Marta Subirà.
El motiu pel qual demanava una entrevista era que realitzava un treball de recerca, el famós treball de recerca de batxillerat. La Marta em va conduir a l’altet de l’Ajuntament i allà vaig gravar la conversa en una cinta que encara guardo.
Setmanes més tard, també sol·licitava una entrevista amb Jordi Menéndez, nou portaveu del grup municipal socialista. I sí, allà m’hi vaig quedar... amb els socialistes.
Dels primers mesos de la meva activitat política recordo la reivindicació d’uns millors serveis bibliotecaris; el naixement del consell local de joves que va promoure una solució pacífica al “conflicte torreblanca” (aleshores casal social okupat); el primer intent d’elaboració d’un pla local de joventut, també es començava a parlar de la sala de concerts... i això es tradueix en moltes i moltes reunions i noms... Quim oltra, Jordi Guimerà, Jaume Valls, Jordi Castelló, Laia Moix, Fernando Castellarnau... i l'Àngels Ponsa que sempre ens deia que no a tot.
Vaig començar a assistir als primers plens municipals. Els seguia des del públic amb al Ferran Villaseñor. No ens perdiem ni un, i ens quedàvem, gairebé sempre, fins al final (això té molt de mèrit).
He après? Molt. He après que es pot governar des de l’oposició (tot i que evidentment volem governar des del govern). Ho he après del Jordi i del Salva, ho he après del pacte de l’Eix Vertebrador i ho he après del pacte per salvar Can Busquets. La responsabilitat institucional i el sentit de ciutat ens ha acompanyat i acompanyarà sempre, entre d’altres, per salvar la Torre Negra.
També he après que a base d’insistir molt i molt, vostès accepten molt disimuladament, i anys més tard, que potser nosaltres teníem raó. El màxim exponent és la millora en l’eficàcia de la recaptació d’impostos (de l’episodi de l’impulsis a la diputació de barcelona); però també podríem esmentar la necessitat de no romandre aïllats de les institucions metropolitanes o bé de dotar-nos de mes i millors serveis i equipaments públics. Al 1999 nosaltres ja ho deiem: “Volem créixer en serveis”, “requerim d’un ambiciós pla d’equipaments”. Tot això ja al 1999! Com al 1999 també afirmavam que era necessària una segona residència pública per a la gent gran... i algunes mocions ens han rebutjat vostès al respecte...
Molt sovint tendim a oblidar, potser per una qüestió “d’ego polític”, que els protagonistes estan fora d’aquesta sala. ho pensava l’altre dia en el consell de districte de la floresta. En aquest ple municipal, l’aprovació de l’acta de la sessió anterior és potser un punt de tràmit... a la floresta lluiten fins i tot per l’aprovació d’una acta. Perquè no és un punt de tràmit. Per a ells significa que l’equip de govern assumeix negre sobre blanc uns compromisos amb uns terminis d’acompliment dels acords... això és accountability, sr. Joly.
Tampoc em deixa indiferent haver rebut una carta “d’Atena, dones de sant cugat”, a través de la qual anuncia que suspen la seva activitat. Això em dol i em dol molt perquè vol dir que alguna cosa no funciona, alguna cosa no estan fent bé vostès. La seva lluita, la d’Atena, és la nostra lluita, la lluita pels drets de les dones, la lluita per a la igualtat.
Espero i desitjo que puguin reemprendre el seu projecte amb el suport de tots i totes.
És per ells i per elles pels qui sento admiració i són un parell d’exemples. D’ells i d’elles també he après molt, no sentint-los sinó escoltant-los.
Han estat doncs uns anys intensos. Conciliar estudis, feina i regidoria es difícil i conciliar tot això amb els anys de joventut també. Però com comentàvem l’altre dia amb l’Alcalde he estat i sóc una privilegiada. És un privilegi estar al servei d’aquesta ciutat i és un privilegi haver-ho fet amb vosaltres i també amb els que ja no hi són per circumstàncies diverses: el Jordi Menéndez, la Neus Sotomayor, el Pau Calsamiglia, el Joan Carrasco, l’Alfredo Bergua, el Xavier Laborda, l’Àngels Solé, el Xavi Cortés. També vull recordar en Jaume Tubau. Jaume, mai l’oblidarem, mai t’oblidaré.
Tot allò que he viscut amb vosaltres, està escrit, a la meva manera, però al cap i a la fi, escrit, al meu bloc en prop de 500 articles o posts. I han passat moltes coses... però sempre s’ha preservat allò que anomenem la “cordialitat institucional” i poques vegades hem sentit l’expressió “avui s’ha trencat alguna cosa”.
Gràcies per fer possible aquesta manera de fer que és “marca de la casa” i jo m'hi sento part d'aquesta casa.
Els motius de la meva renúncia els he explicat en les darreres setmanes. He perdut “el pols de la ciutat”. Les meves circumstàncies professionals no em permeten fer allò que s’ha de fer per estar a l’alçada del que aquesta ciutat es mereix. I es mereix regidors i regidores que escoltin allò que passa en el seu dia a dia. En aquests moments no ho puc garantir.
El proper ple municipal prendrà possessió del càrrec Pilar Gorina. Vull reivindicar la Pilar Gorina. Una dona de trajectòria, que porta molts anys implicada en el projecte socialista i en la nostra ciutat. Quan he hagut de prendre aquesta difícil decisió, m’ha ajudat molt saber qui era la número cinc. Pilar, et desitjo el millor i saps que estic al teu costat. Gràcies a l’agrupació del psc, a tota la seva militància, a la joventut socialista de catalunya i també a ciutadans pel canvi. Espero poder haver demostrat en els últims anys que es pot confiar en la gent jove per assumir responsabilitats institucionals, en tot moment he estat conscient del repte. No era un simple repte personal, era un repte generacional.
No voldria cloure aquesta intervenció sense referir-me al Salvador Gausa, el meu portaveu, el Salva. Salva, gràcies. Gràcies per la teva comprensió, pel teu suport. Qui fa política, la fa tota la vida, i la continuarem fent junts, en els encerts i en els errors, en la coincidència i en la discrepància, tot i que poques vegades discrepem.
Renuncio doncs a l’acta de regidora, però no renunciaré a aquesta ciutat que estimo, Sant Cugat.
enviat per Aintzane @ 2:27 PM
0 comentaris
