Un bar de disseny

Si no hagués estat per la pluja hagués pensat que entrava en un bar de disseny d'aquest que es van posar de moda a Barcelona fa més de deu anys. Freds, foscos i amb música d'ascensor.

La gent s'hi arrossegava. Era el carrer Tallers a l'hora de sopar un dia de cada dia amb els llums de Nadal (és un dir) encesos. Els han millorat, els que hi ha a la foto són de l'any passat (i no són del carrer Tallers). Hi han posat dues bombetes blanques que s'encenen amb intermitències i que ajuden a donar un magnífic aspecte de jardí romàntic decadent.

No sé si la decadència és del Nadal o és de la ciutat. O d'ambdues coses, ves a saber. Aquest país es va llepant les ferides poc a poc. Sense pietat i sense sentit. La nostra civilització va furgant en la seva misèria sense pietat i sense sentit, ni tant sols es revolta d'una manera absurda contra la seva pròpia decadència (el món occidental en general i la ciutat de Barcelona en particular).

Som fills d'un temps i d'una civilització que s'esgota per excés d'èxit (si fa no fa és el mateix que dir-ne excés de diners). Això ens inclou als occidentals (cristians, ateus o jueus) i als àrabs. Som la mateixa civilització malgrat vulguem no creure'ns-ho, ja no parlo d'atrevir-nos a pensar-ho.

La foto és de guillemcarbonell.cat

Calendari d'Advent

Avui n'aixequem la primera pestanya. Fred d'hivern i litúrgia tosca. Tosca per impròpia, i tosca per carrinclona. La modernitat pot ser carrinclona i el manierisme ja va ser carrincló quan era nou.

No em preocupa gaire que al temple siguem carrinclons, ben mirat ho portem als gens. Em preocupa més que siguem impropis, sobretot quan volem ser íntegres. Això va per temples religiosos, naturalment, però també va per temples laics. Si ho podem entendre ho entendrem. Si no, potser, és que hem perdut el sentit dels símbols.

Discutim molt sobre símbols i ens abraonem en la seva defensa sense saber de que parlem.
Fem crides a litúrgies sense ser capaços de respectar-ne d'altres. La litúrgia no és només poder, és saber que cada moment té la seva cosa.

El luxe pot ser molt barroer. De fet el luxe sol fer el ridícul. A vegades coses tan aparentment banals com ara la dignitat i l'honor tenen sentit. Per una raó o altra li van posar nom.

Serrallonga

M'ha agradat la pel·licula, malgrat que em grinyoli de mala manera que parli xava o que els guionistes no tinguin massa idea de l'època. Als catalans ens han robat els mites (i ens els hem deixat esborrar en nom d'una modernitat ignorant).

La pel·lícula està molt ben feta -salvant el tema del xava, que segurament ningú deu haver detectat en el procés de producció, perquè estic segur que l'actor hagués pogut doblar-se amb un accent més neutre- i la fotografia m'ha agradat molt.

Les coses ben fetes i ben promocionades funcionen. Són importants les dues coses, fer-ho bé i promocionar-ho bé. L'una sense l'altra no pot funcionar.

Jo era molt escèptic quan van carregar-se la Mònica Terribas de la nit al dia per posar-la a dirigir TV3, però de moment les coses estan funcionant millor del que jo pensava que funcionarien. I la manera com s'ha tractat la pel·lícula d'en Serrallonga és un bon exemple, se n'ha fet una bona promoció.

Jo penso que una de les coses que ha de fer TV3 és país i un bon camí és ensenyar els nostres mites (potser estaria bé que fessin una mica d'història amb sentit de país, però segurament feririen massa susceptibilitats).